L’Ajuntament de Riba-roja a través de l’àrea de Turisme i Patrimoni en col·laboració amb els forns tradicionals de la localitat i la “Associació de Comerciants i Professionals de Riba-roja de Túria” AGRUPA han posat en marxa una campanya especial perquè el Bes Visigot prenga protagonisme en Sant Valentí.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és continuar promocionant el Bes Visigot i que les persones enamorades de Riba-roja puguen acudir als forns tradicionals per a regalar un detall original a les seues parelles, convertir el Bes Visigot en una espècie de Sant Dionís riba-roger.
El Bes Visigot és una coca feta de farina d’ametla, ou, mel, fruita fresca i gebrada que ha sigut rescatada de la cultura visigoda pels forns tradicionals del municipi.
Baix el lema “Aquest Sant Valentí regala besos, però que siguen visigots”, la campanya estarà en marxa des de hui fins al mateix 14 de febrer a través de les xarxes socials del municipi i des de Radi Riba-roja. La 105.2 FM emetrà un programa especial amb el xef de la memòria Joan Clement, qui al costat dels forns tradicionals va treballar per a elaborar aquest dolç típic de Riba-roja i que a poc a poc s’està convertint en un referent gastronòmic de la localitat. “Aquestes iniciatives ajuden a divulgar i posar en valor el treball que des de Riba-roja estem realitzant en el marc de la cuina històrica” – assenyala Joan Clement. A més com a novetat, en el tradicional sorteig per a la festa dels enamorats que es llança a través de la ràdio local se sortejarà el dolç.
Llegenda visigoda que dona origen al dolç
Segons compte la llegenda, quan el Dux Tebdemir va conéixer a Teodora, va quedar totalment corprés d’ella. I sense pensar-s’ho, no va dubtar a demanar immediatament la seua mà. Aquest matrimoni va simbolitzar la unió entre dues cultures que convivien en harmonia per aquell temps en la península. Ell era un noble del món got i ella una noble hispà-romana.
El dia de les noces, Tebdemir va fer cridar als seus cuiners i els va demanar cuinar una cosa especial per a complimentar a la seua estimada i als seus convidats. Per a això el cuiner va utilitzar allò que més representava a la núvia- la deliciosa ametla- que en forma de farina va ser mesclada amb ous, blat i endolcida amb fruita fresca i gebrada. En aquesta època, la fruita gebrada era un element molt preuat. Perquè molt pocs disposaven de temps i recursos perquè, en plena maduració de la fruita, poder enmelarla i assecar-la per a consumir en èpoques esdevenidores.
Així és com Tebdemir va ordenar als seus cuiners que amagaren la fruita dins la massa per a sorprendre els seus comensals. I que, en provar el dolç, tots saberen com saben els dolços besos de la seua estimada Teodora.
