El Parlament Europeu va ser testimoni d’un enfrontament entre els partits espanyols d’esquerra i dreta aquest dimecres, durant un debat sobre la derogació de lleis autonòmiques de memòria democràtica en regions governades pel PP i Vox, inclosa la Comunitat Valenciana.
En un col·loqui titulat «Intents recents de negar dictadures i el risc que Europa torni al totalitarisme», impulsat pel PSOE per a denunciar les derogacions d’aquestes lleis, es van confrontar postures polaritzades.
Des del PP, Dolors Montserrat va defensar la condemna de «tots els totalitarismes i dictadures, passades i presents», criticant al PSOE per la seva actitud cap a Bildu i ETA, així com per suposadament blanquejar règims autoritaris com el de Nicolás Maduro a Veneçuela.
La socialista Alicia Homs va instar el PP a prendre una posició clara en la història, mentre que Jordi Cañas de Ciutadans va acusar l’esquerra de banalitzar el debat sobre la negació de dictadures.
Des de Vox, Jorge Buxadé va qualificar al Govern espanyol d’una «coalició sociocomunista» i va advocar per una «rebel·lió de sentit comú» contra el que va descriure com una «casta totalitària».
Els partits d’esquerra i nacionalistes bascos com el PNB van coincidir que la derogació de les lleis de memòria democràtica representa un retrocés democràtic, mentre que Esquerra Unida va advocar per combatre el totalitarisme mitjançant mesures de justícia social.
El debat va reflectir les profundes divisions ideològiques a Espanya entorn de la memòria històrica i la interpretació del passat polític del país.
