El expresident de la Generalitat i actual ambaixador d’Espanya en l’OCDE, Ximo Puig, ha afirmat aquest dilluns a Barcelona que «la dreta valenciana se sent còmoda amb el lideratge hegemònic de l’extrema dreta».
Puig va fer aquestes declaracions durant un acte en el Ateneu Barcelonès al costat del director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Jordi Muñoz, en complir-se un any de les eleccions valencianes, de les quals va sorgir un govern de coalició entre el PP i Vox, que va definir com el «més reaccionari i ultra de la història».
«La dreta valenciana se sent còmoda amb el lideratge hegemònic de l’extrema dreta. Estem davant el govern més radical i dretà de la història valenciana», va afirmar Puig.
Entre 2015 i 2023, Ximo Puig va presidir la Generalitat Valenciana en coalició amb Compromís i Podem, en el que es va conèixer com el Consell del Botànic, pel fet que el pacte es va signar al jardí botànic de la Universitat de València.
En un exercici d’autocrítica, Puig va reconèixer que un dels errors que van impedir al Botànic revalidar un tercer mandat va ser no haver-hi «valencianizado l’espai polític», ja que, en la seva opinió, les eleccions es van plantejar «com un plebiscit sobre Pedro Sánchez» a causa de la «contaminació absoluta del debat espanyol».
«El que estem vivint és fastigós i allunya a qualsevol de la política», va comentar Puig sobre l’auge de discursos populistes i d’extrema dreta a nivell internacional. Va subratllar la necessitat de combatre a l’extrema dreta sense recórrer a les seves mateixes eines, defensant que «la política ha d’estar allunyada de la irracionalitat».
Puig va destacar la gestió del seu govern en matèria educativa i en política social i econòmica, encara que va reconèixer la necessitat de «haver enfortit el projecte cultural del País Valencià»: «La cultura en totes les seves dimensions és l’element clau de la transformació d’una societat», va apuntar.
A més, va explicar que ha sol·licitat al Govern d’Espanya que «prioritzi la situació del valencià» davant «l’agressivitat» de la dreta contra aquesta llengua i «la persecució» de les associacions civils que la defensen, com Escola Valenciana.
«La situació de la llengua en algunes comarques és preocupant. El valencià necessita oxigen i hi ha un ecosistema que no li afavoreix», va concloure Puig.
