EFE. Després de la suspensió de 2020 a menys d’una setmana dels seus dies grans, l’ajornament a setembre de les de 2021 per la gravetat de les llavors successives ones i les restriccions vigents en les de 2022, les Falles de 2023 arriben sense rastre de mesures anticovid.
El món faller i els seus satèl·lits -hostalers, turístics, de bellesa i indumentària, musicals i de serveis- respiren a la fi sense màscara i com si foren les primeres «de veritat» en molt de temps. Quasi totes les previsions, a més, els semblen favorables i, de fet, el cens faller d’enguany sobrepassa les 103.000 persones, superant les xifres prepandèmia.
Les Falles de 2022 van ser les més plujoses i amb menys hores de sol de tota la seua història, la qual cosa va arruïnar bastants plans previstos, va cancel·lar reserves i va anul·lar viatges, va danyar i va tombar monuments, va aombrar celebracions i, en general, va deixar tremolant i *destemplados als seus protagonistes i actors secundaris.
BON TEMPS
El pronòstic per a enguany, en canvi, els ompli d’alegria i optimisme. Després d’una setmana de calor estiuenca arriben els dies grans amb cel buidat -com a molt algun gota el dissabte-, temperatures suaus, vent sense perills i, com se sol dir per ací, el típic «temps de Falles».
MULTITUDS
Les autoritats ho adverteixen des de fa setmanes: aquestes Falles seran multitudinàries per ser les primeres «normals» des d’abans de la pandèmia, pel bon temps previst, per caure els seus dies grans en cap de setmana i perquè el dilluns 20 és festiu a Madrid. S’assegura que seran «dues ciutats en una» (i València té quasi 800.000 habitants). L’ocupació hotelera, quasi al 90% el divendres i el dissabte, millorarà les xifres dels últims cinc anys.
El dispositiu de seguretat s’ha adaptat davant el cercaviles continu que hi haurà durant aquests dies per les zones més falleres i turístiques de la ciutat, així com per a les enormes concentracions de gent en, per exemple, les mascletaes de la plaça de l’Ajuntament, el recorregut de l’Ofrena i els castells nocturns de focs artificials, que enguany canvien d’ubicació i es dispararan al costat de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
LA INFLACIÓ
Tot està més car pels efectes de la invasió russa d’Ucraïna i això afecta també a les Falles. Bunyols i xurros -menú oficiós del turisme faller- valen més que l’any passat, però també els petards, una paella i una habitació d’hotel. Les comissions falleres han tingut menys pressupost per a gastar, encara que han comptat amb ajudes oficials per a mantindre’s a flotació després de tres anys de pandèmia i molt reajustament comptable.
Aquesta setmana, a més, es comença a donar forma a un informe oficial i acadèmic sobre l’impacte econòmic de les Falles, llargament esperat tant pel propi món faller com pels satèl·lits d’aqueix univers festiu. Les seues conclusions serviran per a mesurar la repercussió real d’una de les festes populars més famoses del món però que, des de dins, es viu en un estat de crisi permanent i de condicions precàries per a molts artistes fallers.
ELS NINOTS I LES SEUES FALLES
Les quasi 800 falles -entre grans i infantils- d’enguany, aparentment, no reflecteixen aqueixa crisi. Conjunts monumentals en les nou de la secció Especial -la més fotografiada, també pels seus pressupostos (de fins a 255.000 euros)-, rematades en altura que sortegen la gravetat i, com sempre, molta ironia, sàtira, nostàlgia, fantasia, erotisme, al·legoria, història i colorit.
Després de la «plantà» d’aquest dimecres quedaran exposats, fins a la Cremà del diumenge, els ninots que reflecteixen la crítica cap a polítics -en dos mesos hi ha eleccions municipals i autonòmiques- i personatges de la faràndula i de l’esport, però també les temàtiques dels monuments, des de la salut als drets humans passant per la naturalesa, l’Extrem Orient, la música o l’Oest americà.
I com a símbol d’enguany, el gegantesc cor de 21 metres d’altura fet de vareta en una falla, la municipal (fora de concurs), que per primera vegada dissenya una dona (Marina Puche) i que s’encén amb els batecs sensorials que provoca el Mediterrani, un ritme cardíac faller amb data de caducitat: les onze de la nit del dia de Sant Josep.
