És possible mantindre un cervell jove i saludable amb hàbits quotidians? Sí, i els neuròlegs insisteixen que no sols és possible, sinó necessari. Activitats com escriure a mà, passejar amb amics, aprendre idiomes o dormir bé no són simples recomanacions, sinó estratègies reals per a conservar la salut cerebral i previndre malalties neurològiques.
Per què es parla d’un “canvi de paradigma”? Perquè els especialistes, com el neuròleg José Miguel Laínez Andrés, creuen que ha arribat el moment de deixar d’enfocar-nos únicament a tractar les malalties neurològiques quan ja són presents, i començar a apostar decididament per la prevenció. “Hem de centrar-nos en evitar que apareguen”, afirma el doctor, coeditor del llibre Salut cerebral: mantingues jove el teu cervell, al costat del president de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), Jesús Porta Etessan.
Quantes persones es veuen afectades per malalties neurològiques a Espanya? Més de 23 milions, un 18 % més que la mitjana mundial. Entre les més freqüents estan els ictus, migranyes, Alzheimer, altres demències, epilèpsia i neuropaties. Aquestes malalties no sols són la principal causa de discapacitat, sinó també la segona causa de mort. Per això, canviar l’enfocament i actuar amb anticipació és urgent.
Quin paper juga l’estil de vida? Un paper clau. Segons Laínez, hi ha bones notícies: l’Alzheimer s’està retardant dos o tres anys en països occidentals, i tot indica que això es deu als canvis en els hàbits de vida. Mantindre l’activitat mental i física, evitar l’aïllament social i tindre una dieta saludable poden marcar la diferència.
Com es pot mantindre un cervell en forma? El llibre arreplega un decàleg amb mesures senzilles però molt efectives. Algunes de les més destacades són: estimular el cervell amb lectures, jocs de taula, mots encreuats, manualitats o aprendre idiomes; fer exercici físic regular —no és necessari córrer maratons: caminar una hora al dia també protegeix el cervell—; dormir bé, amb una mitjana de huit hores de somni de qualitat; fomentar les relacions socials i afectives per a evitar l’aïllament; controlar factors de risc com la hipertensió, la diabetis o la hiperglucemia; evitar el consum d’alcohol, tabac, drogues i l’exposició a ambients contaminats; usar amb moderació pantalles digitals i xarxes socials, especialment en xiquets; eliminar l’estrés en la mesura que siga possible i mantindre una actitud positiva.
És realment útil escriure a mà? Sí. La ciència ha demostrat que escriure a mà estimula més el cervell que fer-lo amb dispositius digitals. Millora la memòria, la concentració i els processos cognitius. Laínez ho resumeix així: “La reserva cerebral és fonamental per a resistir millor la deterioració cognitiva”.
Què passa si no s’actua ara? Segons els experts, si no es redueixen malalties com l’Alzheimer o el ictus, Espanya podria enfrontar-se en els pròxims 30 anys a una “pandèmia neurològica”. D’ací la importància que la prevenció siga una tasca col·lectiva: no sols beneficia la salut personal, també alleuja la pressió sobre el sistema sanitari.
Pot el bon humor protegir el cervell? Sí, i els neuròlegs ho destaquen. L’actitud positiva, el riure i el bon humor no sols milloren l’ànim: també enforteixen el cervell i són aliats inesperats en la prevenció de malalties neurològiques.
Quan començar a aplicar aquests consells? Com més prompte millor. La prevenció ha de començar en la infància i mantindre’s durant tota la vida. Com recorda Laínez: “No hi ha salut sense salut cerebral”.
