Més d’un centenar de persones van omplir anit el saló noble del Castell de Riba-roja de Túria per assistir a una nova sessió d’APLEC, Àgora del Pensament Lliure Espai Cultural, amb la presència destacada del jurista Baltasar Garzón i de la presidenta de la Fundació FIBGAR, María Garzón. L’acte, dedicat als reptes de la justícia internacional, la memòria democràtica i el paper de la ciutadania.
La memòria com a deure institucional
María Garzón va oferir un recorregut didàctic per la història de la jurisdicció internacional, des dels orígens de la Cort Penal Internacional fins als reptes actuals en matèria de drets humans i memòria. En aquest sentit, el seu pare, Baltasar Garzón, va destacar la importància de la Llei de Memòria Democràtica i la responsabilitat de les institucions per fer-la efectiva: “L’Estat té l’obligació de determinar com, on i per què van morir les víctimes. Només així hi ha justícia i reparació real”, va afirmar.
Garzón també va recordar que la primera llei en aquest sentit no es va aprovar fins a 2007, “una mostra de la gran assignatura pendent de la nostra societat”, que afecta fins i tot a sectors de l’esquerra política.
Crítica a la indiferència i al creixement de l’extrema dreta
En la seua intervenció, l’ex-magistrat va alertar sobre el creixement de l’extrema dreta a Europa i va denunciar la indiferència davant la injustícia: “No els preocupa el que passa a l’Afganistan, perquè no és Ferraz”, va ironitzar. “La indiferència és el pitjor enemic del dret. Si mirem cap a una altra banda, estem donant via lliure a qualsevol cosa”, va advertir.
APLEC, un espai per al pensament crític
L’alcalde Robert Raga va destacar el compromís de l’Ajuntament amb la cultura crítica i el pensament lliure: “Volem una ciutadania més culta, informada i compromesa”, va expressar. A més, va aprofitar l’ocasió per refermar el compromís del municipi amb les causes internacionals, com la situació a Palestina, des de la mirada local.
Des de la seua posada en marxa fa més d’un any i mig, APLEC ha reunit figures destacades del món científic, polític i social com Pilar Mateo, Esteban Beltrán, Ximo Puig, Enric Juliana, Joaquim Bosch o Susana Gisbert, consolidant-se com un espai plural, obert i referent a la comarca.
